Els magraners són força rústics, tot i que no deixa de ser una espècie de caràcter mediterrani. Passa una mica com amb les figueres, prefereixen climes càlids i sòls frescos. Per tal de que les magranes arribin a madurar és important que el principi de la tardor no sigui molt fred. Si les magranes no arriben a madurar tindrem una fruita un pèl àcida.

El port natural del magraner és arbustiu, amb diversos troncs que broten directament de la base, tot i que també és pot podar per conduir-lo a un sol eix. L’alçada adulta serà entre els 3 i els 5 metres.

Els magraners són autofèrtils, és a dir, no els hi calen altres varietats pol·linitzadores.